Els de VOX, branca familiar del PP, del que queda de Ciutadans i d’una part significativa del PSOE, ara sí, diuen, ja estan a les institucions espanyoles i sembla que per quedar-se.

Anem a pams per demostrar que aquesta asseveració no és certa. La transició del 77, confirmada al 78 amb el pacte institucional entre franquistes, socialistes, comunistes i “nacionalistes” perifèrics en forma d’una Constitució, mai va liquidar el llegat de la dictadura franquista, d’arrel feixista i nazi.

Franco, quan va decidir per on aniria la seva successió, no només restaurava als borbons a l’Estat espanyol, sabia que cap dels seus sanguinaris falangistes tacats de sang podia ser el futur. Igual per això en Carrero va volar. Els borbons tenien història i no calia reconstruir-ne al seu voltant cap altra. Era de calaix que aquest rebria el recolzament de totes les monarquies del planeta i del poder omnipresent de l’Església. El Concordat signat per Franco i Pío XII l’any 54, més el reconeixement dels EEUU, completaven els suports internacionals. Mentrestant, i per quan arribés el moment (el de la transició), l’únic que mancava era legitimar el règim franquista, i el dia 3 de desembre del 2019, PSOE, UP, PP i Ciutadans ho han fet al Congrés amb la presencia de VOX, obertament.

ER, JxCat i la CUP seran corresponsables d’aquesta legitimació, si accepten i juguen a investir en Pedro Sánchez.

El franquisme representat pel borbó i el falangista Adolfo Suarez, primer amb el CDS reconvertit després en AP -on els falangistes franquistes eren, podríem dir, més purs (Fraga, Calvo Sotelo)-, i acabant amb la versió moderna del PP liderada per Aznar, Rajoy i ara Casado, representen l’essència del franquisme, i el pitjor és que PSOE i UP s’han afegit als mateixos interessos per defensar un Estat espanyol que mai va fer cap transició.

42 anys sense honorar les víctimes del franquisme adequadament i en canvi premiant als successors i torturadors del franquisme. Els va costar, però quan es varen adonar que la seva sacrosanta Constitució era més que interpretable, els franquistes, amb els aliats inestimables dels cossos funcionarials de l’Estat, són ara els constitucionalistes abrandats i defensors fins on calgui. I tot legalment i constitucionalment. Possiblement, Espanya és l’únic estat de la UE on la separació de poders no només és inexistent, pitjor, és com la santíssima trinitat, tres en un.

Si fos veritat que el franquisme és historia, no existiria ni la fundació Francisco Franco, ni els corruptes del PP hereus seus, ni VOX; i fins i tot els borbons s’haurien de legitimar en un Referèndum, o República o Monarquia.

Avui els més abrandats constitucionalistes, els del PP, VOX, Ciutadans, un sector del PSOE i de UP, celebren l’aniversari de la Constitució i, com no, l’estatus, el règim del 78. Celebren allò tant tronat del “todo atado y bien atado” i, sobre tot, els articles dedicats a la unitat sagrada d’Espanya. La resta que no ho celebrem hem desconnecta’t de la Constitució espanyola, del seu Estat i -té collons la cosa-, sembla que no s’han adonat.

Boi Fusté

6 de desembre del 2019