El Ple Municipal de Santa Coloma de Cervelló ha rebutjat la proposta del Grup Santa Coloma de Cervelló per la República (JxC), amb la qual es demanava als partits independentistes guanyadors de les eleccions al Parlament de Catalunya, que acordessin una Mesa i un Govern que sigui lleial amb aquesta majoria electoral i parlamentària.

Per valorar aquest rebuig és imprescindible recordar principis obvis. Si bé el pitjor que es pot fer en política democràtica és mentir, encara és més nociu per a la democràcia maniobrar-la i forçar-la fent ús dels mitjans a l’abast del poder per intentar que la mentida qualli com a certa, malgrat ésser evident i pública la seva falsedat. L’abús de suposades ambigüitats entre el discurs i els fets en temes cabdals dels grans projectes polítics no són ni mentides piadoses, són simplement greus i inacceptables agressions a la dignitat dels votants. D’aquestes incíviques i pèssimes pràctiques, que de  democràtiques no en tenen res, venen totes les desafeccions populars, la desconfiança envers les institucions, la inseguretat respecte de la solidaritat col·lectiva, les bullangues i la radicalització antidemocràtica estèril, sentiments i accions dissolvents que s’inicien en la banalització del frau i del mal, i que s’expressen en el fet que molts opinen que “tots els polítics són iguals” incloent-hi els més propers, com ho són els municipals.

El no del PSOE i Ciutadans.

Que els del PSOE -que de socialistes només en tenen el nom-, a la vista de la moció es regirin com feres cerclades, és normal. Ells s’haurien aliat amb el criminal Franco abans d’acceptar que els catalans i les altres minories nacionals de l’estat tenim tot el dret per autodeterminar-nos. Són els del GAL, els corruptes dels ERE, els aliats del PP, per deixar clar que els nostres vots -els vots catalans- no valen res; els que fan ribotades legislatives i se’n vanaglorien. Ells, que només volen ser espanyols per continuar espoliant Catalunya, mai, mai voldran que els catalans decidim el que sigui, si fer-ho posa i qüestiona la seva Espanya, la dels espolis, la dels borbons, la de Franco. El seu argument per votar “no” és el mateix de sempre, avalat per la majoria demogràfica de la nació dominant a l’estat: la “legalidad se cumple”, i només els falta afegir “¿qué pone en tu DNI?

Pel que fa a Ciutadans, ja sabem que els queda molt poc per mostrar del seu odi absolut a tot allò que sigui català; ens ho demostren dia a dia quan, vivint a Catalunya, no diuen mai ni un sol mot en la nostra llengua. Això ho clarifica tot. Són els que ahir estaven contra la immersió lingüística i avui blanquegen als de Vox, o ja directament s’hi identifiquen, perquè són més del mateix. No enganyen ningú i és normal que diguin “no”.

L’abstenció d’Acció

Creiem que els d’Acció són uns demòcrates de pedra picada i que aporten el seu valuós testimoni, però amb la seva composició d’amalgama ideològicament variada d’independentistes, sobiranistes, amb alguns que creuen que les dues propostes -independència i revolució social- van de la mà i, en tot cas, ja els està bé l’autonomisme actual, els és complicat definir el seu vot i no podem fer altra cosa que respectar la seva abstenció. Algun dia potser entendran que, sense imposició de les majories democràtiques nacionals, mai podrem decidir com volem que sigui Catalunya.

El no de Progrés i el que significa.

Ara entrem amb l’equip de Govern, i ho farem primer amb Progrés, nom que s’associa per allò dels vots als Comuns. Li ha tocat al regidor Abel Anguiano argumentar el posicionament del seu Grup: patètic i trist. Com es pot dir que una Moció com aquesta -que és eminentment política- no es pot fer i que el Ple Municipal no n’és el lloc? Potser creu que la seva elecció va ser per fer de funcionari o tècnic de l’Ajuntament… Va ser escollit com la resta, per fer de polític i fer política, a veure si ho entenen! I justament el Ple n’és el lloc adequat; cal recordar-los-hi que els funcionaris i tècnics de l’Ajuntament han de fer el que aprova el Ple, malgrat tota la legalitat i disposicions espanyoles. Ens ho temíem. Per a la majoria dels Comuns “podemites” Catalunya és d’Espanya, i per això fan mans i mànigues per mostrar-ho encara que menteixin per aconseguir els seus objectius. Ni la PAC ni el 14M els ha fet d’esquerres. Són el que són. A Barcelona usaren en Valls per fer-se amb l’Alcaldia i a Madrid toleren que el PP i Vox li resolguin la papereta imperial al PSOE. Els Comuns són una estafa que ara es proposa, per lleialtat a Espanya, estar en els dos costats de la falsa “taula de diàleg”, i que al nostre poble només han fet que gestionar les misèries amb un decàleg demostrable de mala praxis de Govern. Aviat en parlarem del barri de Sant Roc, del PDU, del recinte industrial, dels Plans parcials vigents, dels acords amb l’AMB i tributs. Els veïns i veïnes de Santa Coloma de Cervelló han de saber com funciona aquest Ajuntament i la pràctica “clientelista” instaurada des de fa anys. Això sí: és un Ajuntament sanejat, però que triga un any per donar els minsos ajuts als necessitats del poble.

El decebedor no de Col·laborem és irrecuperable?

I per fi parlem dels guanyadors de les eleccions municipals del 26 de maig del 2019: Col·laborem, marca blanca d’ERC. Independència és el seu lema, però avui ja sabem, lamentablement, que només n’és l’excusa per aconseguir altres objectius prioritaris.

Aprofitant l’ocasió i per deixar-ho clar: sense diners cap política és possible. Pidolava en Pujol. Pidolava en Maragall fent un nou Estatut. Pidolava en Mas. Pidolava en Puigdemont. Pidolava en Torra i ara, qui pidola i pidolarà és n’Aragonès. L’únic que no va pidolar mai i va tenir màniga ampla per deixar ben endeutat el Govern de Catalunya va ser en Montilla, el mateix que ara diu que Espanya mai pactarà un referèndum ni tindrem una llei d’Amnistia.

Tot i aquesta llei autonòmica general dels molt honorables pidolaires, no deixa de ser curiós veure com ERC es converteix a Catalunya en el doctor Jekyll i a Madrid en Mr. Hyde, sense rebre ni la més misèrrima almoina. A Catalunya, en Junqueras dient que amb els socialistes mai pactaran per governar la Generalitat, i a Madrid donant als socialistes tot el suport inimaginable d’ERC de la mà d’en Rufián. Per acabar-ho d’adobar tot indica, i avui ho hem comprovat a nivell de poble petit, que ERC vol -i fa tot el que pot- per incorporar els Comuns al Govern. Els Comuns, els socis dels “podemites” que governen amb els socialistes que no afluixen ni un sou ni una malla, els qui no van tenir ni el més petit mal de cap per pactar amb els socialistes i en Valls per prendre l’Alcaldia de Barcelona que havia de ser per a ERC. Què podem dir de la fiabilitat d’aquests aliats?

En Jordi Bartolomé, el Primer Tinent d’Alcalde de Col·laborem, ens ha recriminat l’ús partidista de la proposta quan aquesta, òbviament, és fidel als programes dels partits guanyadors de les eleccions democràtiques, inclòs el seu. També ha dit que la Moció no suma i que exclou. La resposta ha estat clara: si diu que JxCat resta o exclou demanant un govern netament independentista d’acord amb el resultat de les eleccions, què fan els Comuns, que directament diuen que no volen que JxCat hi sigui? Hem publicat íntegra la nostra Moció perquè tothom tingui clar que en Jordi Bartolomé no ho diu tot, i que hi ha silencis que són negacions incoherents.

ERC, Col·laborem i tothom té dret a dir el que cregui oportú i defensar-ho democràticament i pacíficament, faltaria més. Ara bé, vist el que hem vist, i esperant equivocar-nos, el que no podem admetre és que vagin dient que són independentistes perquè, al nostre entendre, els fets diuen el contrari en un moment clau i de la major transcendència a nivell tant internacional com interior.

Final.

Avui, per al nostre Grup, és un dia trist. Crèiem que un 46,94 % de vots al nostre poble a favor de la independència ens oferia un futur engrescador per aconseguir-la quan abans millor; que amb una bona política institucional superaríem fàcilment aquest 3 % que ens manca per a la majoria democràtica a nivell local. Avui Col·laborem (ERC) i Progrés (Comuns), al nostre entendre, han deixat clar que la independència de Catalunya no és la seva prioritat i possiblement tampoc el seu objectiu. Dels Comuns “podemites” amb molta més seguretat i menys ambigüitat, i de Col·laborem amb molta més ambigüitat i menys seguretat.

Quan  vinguin les retallades imposades per la Unió Europea, el mar de plors serà immens, però nosaltres i el poble sabrem qui en són els responsables.

Avui encetem una nova etapa que havíem obviat per la pandèmia. Ara toca treballar per resoldre com bonament es pugui tot el que en vindrà derivat d’ella. Nosaltres, però, no desistirem.

Visca Catalunya lliure i Visca la República Catalana!

Santa Coloma de Cervelló per la República (JxCat)

26 de febrer del 2021

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Post comment