Ho diu la Constitució espanyola, el govern espanyol el decreta -l’estat d’alarma- i tothom a obeir. No deixa de ser un 155 obert, clar i transparent. Els governs autonòmics, inclòs el català, que fa estona que no decideix en assumptes econòmics, ara ja no decideixen absolutament res en sanitat ni seguretat. Decideix Madrid i punt. L’homologació del que sigui també.

En primera instància, el reial decret espanyol que decretava l’estat d’alarma era decisió absoluta del govern espanyol. La seva ampliació s’havia d’aprovar al Congrés espanyol. I s’aprovà amb el SÍ del PSOE, UP, PP i Ciutadans. S’abstingueren ER, JxCat, Bildu, CUP i BNG.

Una abstenció que en cap cas guanyava la partida, però que confirma que el de menys és construir un estat descentralitzat, i menys federal. A Catalunya, ER i JxCAT perdien l’oportunitat de dir-los que així no, i els fets dels darrers dies confirmen que l’estat d’alarma pel que sí està servint és per incrementar, si cap, les dosis nacionalistes espanyoles, per lluitat -diuen-, contra la pandèmia, fent-ho tard i malament.

Segur que tindrem un nou allargament de l’estat d’alarma, aquest cop sí que ER i JxCat haurien de votar NO. Cal deixar clar que la centralització no només no ha ajudat sinó que fins i tot no s’han evitat morts. Encara millor, votar NO per deixar clar que les competències ni es donen ni es treuen, com abans feien el absolutistes. El contrari és admetre que les autonomies són una mentida.

Exèrcit, guàrdia civil i policia nacional espanyola, que no serveixen per lluitar contra la pandèmia, a poc a poc els estan situant com a garants i controladors per si venen mal dades. Vaja, per si la ciutadania comencés a dir i fer perquè ja en té prou. Ara, la darrera és el control dels mòbils. Sembla que ens volen fer creure que la lluita contra la pandèmia exigeix la pèrdua de drets.

L’enemic el tenim a casa, ha dit la germana de la Dolors Bassa. Te raó. El tenim a casa dels socialistes, cada dia més PSOE; a casa dels Comuns, cada dia més podemites, i fins i tot a casa d’alguns responsables que van fer possible investir en Pedro Sánchez.

A poc a poc, però insistentment, a Catalunya dos bàndols polítics, i amb alguns casos de gestió, és visualitzen miserablement.

És CatSalut qui gestiona, amb el suport dels professionals sanitaris, com hem de fer front al virus. CatSalut, i com no amb el suport del Govern i del Parlament, és la instància per cobrir necessitats, sempre ben coordinats amb els municipis. Diners per a comprar, i solidaritat institucional a més de lleialtat de gestió, serien accions benvingudes.

Diners de les Diputacions i dels municipis estalviadors cap a CatSalut, seria el que caldria. Mes no Diputacions comprant EPIS, Ajuntaments culpant al MHP de les deficiències als geriàtrics (com si els Ajuntaments no hi tinguessin res a veure, sobre tot perquè més del 90% són privats). Alcaldes culpant a la Generalitat de les deficiències a l’hora de subministrar material. D’altres felicitant tres Consellers que són del seu partit com si la resta del Govern no hi tingués res a veure. Alcaldes fent manifestos dient què bé que ho fa el govern espanyol i que malament el de Catalunya.

Un bàndol que està utilitzant les deficiències del Govern, que en té, per desgastar-lo com si d’una campanya electoral es tractés. Un bàndol que de les deficiències imposades, perquè ara decideixen a Madrid (seria bo no oblidar-ho), no fa res més que callar i fins i tot reclama l’exèrcit, inútil en la matèria, abans que admetre que de moment, i malgrat la re-centralització, ens en podem sortir.

Un bàndol que ha callat miserablement quan el MHP Quim Torra, en nom del Govern i assessorat convenientment, demanava el confinament total, negat des de Madrid primer, i fet tard i malament desprès. Un bàndol incapaç de recolzar el nostre Govern quan demana la renda mínima per tothom, i que ara sembla que en Sánchez ho està estudiant.

Catalunya té un problema: ser una comunitat autònoma incapaç, capada legalment, amb la greu contradicció de que nosaltres cada dia, amb les nostres accions, no fem res més que legitimar el règim del 78, corrupte i franquista.

Que els nostres presos polítics hagin de romandre empresonats, certifica que ni ens governem ni tenim el que s’ha de tenir, sobre tot perquè seria més senzill obeir les instàncies internacionals abans que a un govern injust. Mentrestant, potser seria millor eliminar la Conselleria de Justícia, atenent que qui decideix és la justícia espanyola i els seus funcionaris. Ho sento Capella, encara que et queixis vehementment, no pintes una p.m.

Boi Fusté

4/04/2020

Regidor del grup municipal

Santa Coloma de Cervelló per la República(JuntsXCat)