Si Catalunya fos un Estat lliure i independent, segurament la pregunta seria: Catalunya ha sabut fer front a la pandèmia dedicant-hi tots els seus recursos científics i econòmics? o no?

Potser el fet que els Governs autonòmics que hem tingut des del 1978, és a dir Convergents (CiU), tripartits espanyolistes (ER+PSOE+ICV) i els que anaven d’independentistes (JxSí + CUP), que bàsicament només han pogut gestionar i no governar, és la mare dels ous.

Dir-nos que s’estan fent polítiques socials des del pensament català, que legislem sense que ningú controli el seu abast, i que decidim on ens gastem els nostres impostos, no només és fals, sinó que no esmentar-ho de forma sistemàtica converteix als nostres polítics en personatges falsos, mentiders i sobre tot venuts a la soldada permesa des de Madrid.

Catalunya no pot ni podrà gestionar cap adversitat generalista, pel simple fet que ni som un Estat ni som independents. La crítica a l’actual Govern de torn és tant miserable com miserable és que ells no diguin públicament perquè no poden fer altra cosa que el que permet Espanya.

Podem tancar negocis, però no podem oferir-los el que seria normal: ajut econòmic directe i sense burocràcia administrativa. Podem confinar una comarca o un poble, però no podem confinar tota Catalunya. Podem comprar mascaretes i respiradors, sempre esperant que Madrid ens faci donació via “ajut solidari”. Podem invertir en salaris pels metges, millorar la sanitat pública, sempre que retallem els altres serveis, tanquem els CAP i l’assistència de pal·liatius, i d’altres malalties romanguin a les llistes gairebé de l’oblit. No podem dir als autònoms que mentre tinguem pandèmia no pagaran impostos ni que tindran aportacions per poder viure. Catalunya no pot decidir i punt. Tampoc sobre la justícia, el tractament als presos, sobre la seguretat ni, el que és més greu, sobre els nostres impostos.

No siguem necis. Catalunya no ha gestionat ni bé ni malament; ho ha fet Espanya amb els seus Estats d’alarma, amb manca de planificació, i sobre tot amb una incapacitat total per preveure, o per reconèixer que d’altres en saben més, per demanar-los ajut o almenys fixar-se com fer-ho per sortir-se’n tan bé com es pugui. Espanya no ho ha fet, i als catalans tampoc se’ns ha deixat.

Aquesta pandèmia torna a deixar clar i amb solvència que Catalunya només podrà gestionar qualsevol emergència de caire global si ho decidim tot, fins i tot la coordinació. I per decidir-ho tot només ens cal ser lliures per fer-ho. Independència, República catalana amb un Estat propi és l’alternativa; la resta, morir i sense futur.

 

Boi Fusté

19 d’octubre del 2020