La Sentència del Tribunal Suprem del 14 d’octubre d’enguany per la celebració
del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya del primer d’octubre del
2017, que l’estat fou incapaç d’impedir davant de la determinació de gran part
de la societat catalana a exercir el seu dret a l’autodeterminació -reconegut en
els tractats de Nova York signats pel “Reino de España” abans de la
“Constitución” del 1978-, condemna a penes de presó equiparables a les dels
crims més odiosos, a les més altes instàncies polítiques catalanes i a dirigents
d’entitats cíviques que es caracteritzen per les seves finalitats democràtiques i
per les seves desenes de milers d’associats. Les infinites irregularitats comeses
pel Tribunal i la policia en aquests dos anys, començant per les armes deixades
als vehicles de la inspecció de la Conselleria d’Economia i la provocadora visita
a la seu de la CUP el 20 de setembre del 2017, passant per la serp
esperpèntica de la instrucció política per rebel·lió, que aconseguí avortar en
dues ocasions l’elecció del President català per part del Parlament, els
testimonis cínics dels desmemoriats governants i comandaments espanyols,
les mirades d’odi repetidament declarades fins a l’avorriment pels policies, el
Fairy, la manipulació descarada de l’exhibició de proves i la negativa a escoltar
testimonis qualificats aportats pels acusats, fins arribar a l’espectacle en
flagrant delicte de l’Alta Magistratura filtrant interessadament i estratègica a la
premsa afí el text pendent de la firma unànime dels magistrats del proppassat
cap de setmana, ha desembocat en unes privacions de llibertat que són
superiors a les imposades a tots els condemnats per l’assalt del “Congreso” del
23 de febrer del 1981, amb l’excepció dels 30 anys d’Antonio Tejero Molina,
que abans ja havia estat condemnat a set mesos de presó per l’intent fallit del
cop d’estat conegut com “Operación Galaxia”.
Tota aquesta infàmia no seria possible sense l’existència d’una conxorxa dels
poders de l’estat, les seves clavagueres, la premsa a sou, els gestors de les
activitats extractives, i unes forces polítiques dedicades a mantenir
falsedats i a usurpar sense escrúpols els valors democràtics.
Desgraciadament, el Consistori de Santa Coloma de Cervelló, amb la
presentació de la “Moción de Condena de la Violencia y el Terrorismo en la
Democracia” per part del Grup de Ciutadans, no s’escapa d’aquesta onada
putrefacta.
Els seus herois són els policies colpejadors de votants, les organitzacions
immorals dels servidors públics inventors de relats que criminalitzen els
adversaris polítics, els oradors cridaners que ofenen i insulten per mantenir la
mentida de la que viuen.
Amb la fallida del relat del cop d’estat i de la rebel·lió que la Sentència venjativa
de la causa general contra l’independentisme no ha pogut mantenir, ara, per
aquests sembradors d’odi, no solament es tracta de renovar el discurs
criminalitzador, sinó d’augmentar-ne el grau, i quina cosa més satisfactòria per
als seus fins perversos que centrar-se en la violència i el terrorisme dels
independentistes? I ja els tenim aquí, tots a la una, cridant i exigint declaracions
exculpatòries no sigui cas que s’els demanin declaracions, contriccions i
esmenes pels seus excessos verbals, en el cas de les forces polítiques
encomanades d’intoxicar l’opinió pública, i pels seus abusos de poder, per al
cas dels heroics i premiats funcionaris públics.
Senyors de Ciutadans, si us plau, no avergonyeixin als seus votants, no
avergonyeixin el nostre poble, i si no es veuen en cor de demanar disculpes,
callin abans d’exigir condemnes que en veritat podrien sofrir els seus models
polítics, perquè és del tot condemnable la violència de la policia contra gent
indefensa i pacífica, perqué és del tot condemnable l’abús de poder, perquè és
el més alt grau de perversitat política l’afinament dels mecanismes legals per
aconseguir espuris resultats judicials, i perquè és simplement obscè jugar amb
el terrorisme per pretendre l’adhesió incondicional de ningú.
La barroera Sentència del procés i l’onada de repressió en la que ens trobem
evidencien que Catalunya té un problema molt greu, que el “Reino de España”
té un problema que, sumat als altres que pateix, pot abocar-lo a l’extinció, que
la Unió Europea té un problema notablement greu perquè se li ha colat una
estructura de poder antidemocràtica, amarada d’autoritarisme sense depurar.
Aquest problema es diu Tirania espanyola. Senyors de Ciutadans, no solament
a vostès els correspon decidir si volen ser part del problema o no, els correspon
fonamentalment als seus votants i, ara que som en període electoral, la gent
disposa d’un bon moment per avalar o no els seus numerets tòxics i
inconsistents, malgrat que obtenen l’aval dels mitjans de comunicació que
serveixen els mateixos interessos bastards que vostès. Tenim l’esperança que
la majoria dels nostres veïns que els votaren, ara adoptaran altres opcions
polítiques més d’acord amb els seus veritables interessos i amb la seva
noblesa que no entén de manipulacions ni d’usurpacions.