Les eleccions del 2015 al Parlament de Catalunya van conformar una majoria parlamentària de 72 Diputats, amb un Programa on es proposava un full de ruta de negociació i un pacte per fer un Referèndum legal i acordat.

Govern i Diputats van complir amb el seu compromís, malgrat diversos dictàmens de la justícia espanyola. Desprès de reiterades proclames a la negociació, Govern i Parlament només tenien l’opció, si volien complir amb el contracte programa avalat pels electors, que la “via unilateral”. D’aquí l’expressió: “Referèndum o Referèndum”, la llei de Transitorietat Jurídica i la del Referèndum.

Quina va ser la resposta?: Prohibir el Referèndum; les clavegueres de l’Estat fent dossiers apòcrifs; els mitjans de comunicació de l’Ibex35, criminalitzant la legítima posició política dels independentistes, expressada sempre en manifestacions multitudinàries sense cap conflicte.

Catalunya, pacíficament i democràticament, volia votar. I ho va fer malgrat el dispositiu repressor d’un Estat embogit. Només la repressió física, exercida per la Guardia Civil i la Policia Nacional, va impedir que la jornada esdevingués un dia de festa sense cap repercussió legal, d’acord amb la legislació espanyola.

És a partir de l’1 d’octubre, amb la celebració del Referèndum d’autodeterminació -fet escrupolosament democràtic i emparat pel Pacte Internacional de Drets Cívics i Polítics-, que Catalunya esdevé víctima de la repressió de l’estat, patint persecució judicial i un “a por ellos” cridat des dels mateixos cossos de la policia estatal.

El govern espanyol, enlloc del diàleg, va triar la criminalització i el càstig del moviment independentista, i va utilitzar el sistema judicial per a la seva revenja, empresonant o provocant l’exili de part del Govern i del Parlament, de líders d’entitats cíviques i de membres de la societat civil.

Presó per haver complert el mandat de les urnes. Presó per posar urnes. Presó per haver permès el debat polític. Presó per ser dirigents d’entitats socials profundament democràtiques i pacífiques. Presó provisional durant dos anys on els drets individuals i la presumpció d’innocència han estat foragitades sense escrúpols de l’àmbit judicial.

Una sentència que no només condemna els nostres representants polítics. Condemna a tots aquells que volem votar per decidir. Una sentència que no solament impedeix cap entesa de futur, sinó que agreuja les relacions actuals i futures entre l’Estat i Catalunya.

Per tot això, i perquè nosaltres creiem profundament que tots els pobles tenen el dret inalienable de decidir el seu futur, manifestem:

1.- Que ens posem al costat de les resolucions que ha fet i faci al respecte el nostre Parlament de Catalunya.

2.- Que rebutgem la violència vingui d’on vingui. I com que de moment només ha vingut per part dels cossos policials estatals, exigim depuracions i justícia perquè no torni a succeir.

3.- Que no acatem la sentència del Tribunal Suprem i que ens posem a disposició institucional i política per denunciar davant la justícia internacional la manca de separació de poders a l’Estat espanyol, que els utilitza com a mitjans de revenja enfront dels conflictes polítics.

4.- Finalment, exigim l’alliberament immediat dels presos polítics, el retorn dels exiliats, que es posi fi a les traves perquè els nostres Euro Diputats puguin exercir la representació que milions de votants els van atorgar, i la retirada immediata de tots els cossos policials estatals, donat que la seguretat al nostre país correspon i està correctament exercida pels Mossos d’Esquadra.

Santa Coloma de Cervelló

14 d’octubre del 2019