En les hores baixes de la Monarquia només ens faltava descobrir el que tots ja intuíem: que el seu objectiu era aconseguir més patrimoni personal al llarg d’aquests 40 anys a costa de tots. No tenia prou en gaudir d’un sou de 200 mil euros a l’any, sinó que la seva avarícia, la de tota la seva família, així com tots els poders fàctics que el protegeixen, han engrandit el seu patrimoni a costa de tot aquest país que s’està desmantellant per moments. La declaració del seu fill Felip VI, amb la qual ha pres la decisió de deixar sense sou el seu pare i renegar de l’herència que aquest ha generat tots aquests anys, és la conseqüència de la desesperació per poder continuar vivint de tot aquest sistema muntat pel règim del 78.

A l’Estat espanyol la casta, que sí que existeix, és la capa dominant en aquest estat i en aquest règim i, com a tal, adquireix el seu sobrenom. No existeix la “casta” en abstracte, és la casta d’un estat burgès, i un règim heretat del franquisme. En aquest sentit podríem dir que té “dos cognoms … i no bascos”: és una casta burgesa neofranquista a la qual, per mor d’un històric pacte de l’any 1978, se li suma una “casta” burgesa no franquista, el PSOE, i la “casta” sindical, més coneguda com la cúpula dels sindicats majoritaris.

Tota aquesta Casta s’ha anat col·locant i mantenint en les grans esferes del Govern espanyol durant 40 anys, protegint i engrandint el seu patrimoni. Actualment els tenim distribuïts tant en els partits de la dreta (PP, Ciutadans i Vox) com de l’esquerra (PSOE). Aquesta gentussa ens ha manipulat a tota la ciutadania pels seus propis interessos i no pels del país. Vergonya tenim tots els demòcrates de pertànyer a un país com Espanya, amb aquesta gent que se’ls omple la boca d’una Espanya gran i lliure, que es tatuen la bandera al pit i se’ls omple la boca d’unitat per a tots. Unitat per a ells i els seus propis interessos.

Només cal veure la resposta d’aquests partits quan s’ha demanat una investigació sobre la fortuna del rei emèrit. Simplement han dit que no. La Constitució no ho permet, la inviolabilitat del rei està per sobre de tot.  Aquesta Constitució feta a la carta el 1978 per aquest règim dictatorial i franquista,  que ens ven una falsa democràcia. Ens donen les engrunes del pastís per menjar-se’l ells sencer. Nosaltres som els xais als quals posen futbol i bars per mantenir-nos calladets i submisos.

Però cal dir que això ja no es pot mantenir més en el temps. La monarquia s’enfonsa, així com l’estat espanyol.

El Rei Felip VI i la monarquia estan moribunds. Per molt que renegui de la seva herència. No hi ha creu i ratlla. Cal incidir encara més. Cal investigar tota la família monàrquica. I segur que la merda surarà i serà impossible sostenir aquest sistema del règim del 78. Estic segur que un cop caigui la monarquia, els següents seran els poders fàctics del règim. Només és qüestió de temps i persistència.

Salut, República i Independència per a Catalunya!

Ramon Mora

16 de març del 2020