Hem constatat que, de cara a les eleccions per al Parlament de Catalunya del proper dia 14, hi ha veïns amb inquietuds socials i polítiques que, per motius diversos, s’inclinen per l’abstenció. Oferim unes reflexions del perquè ens sembla un error.

 

  1. L’abstenció és un dret tan respectable com el dret a concórrer a les eleccions, ja sigui com a candidat o com a votant. Els drets es tenen, i és la voluntat personal en llibertat de cadascú que en determina si s’exerceixen o no en un moment determinat.

 

  1. Hi ha, però, qui posa la participació electoral entre les obligacions cíviques, i ofereix l’alternativa del vot en blanc als qui no han volgut o pogut ser candidats i als qui no es troben representats en cap candidatura ni programa, o bé consideren fraudulent el sistema electoral. Aleshores, com que les obligacions cíviques són d’obligat compliment (com és el cas si es forma part de les taules electorals si el sorteig així ho determina), hi ha una sanció econòmica per a l’abstenció. No és el cas de la majoria de les constitucions europees ni tampoc la del “Reino de España”. A Llatinoamèrica hi ha constitucions vigents d’obligació participativa en les eleccions.

 

  1. L’abstenció, ja sigui en un marc electoral d’obligada participació o no, emet diferents missatges possibles que obtindran diferents èmfasis, segons els interessos dels actors de la interpretació:
    1. Errors de cens.
    2. Percentatge d’electors desplaçats de la seva residència habitual.
    3. Percentatge d’electors desinteressats totalment de la política del seu país.
    4. Percentatge d’electors que rebutgen totalment el sistema polític del seu país, inclòs el sistema electoral.

 

  1. Quan el vot és obligat i l’abstenció reprimida, aleshores l’abstenció té un missatge polític i cívic molt menys inequívoc, perquè correspon a una contestació més o menys organitzada, més o menys argumentada, a un sistema polític. Un percentatge petit d’electors disposats a sofrir la repressió (els insubmisos al sistema), aconsegueix un ressò en favor del coneixement i reconeixement de la seva causa.

 

  1. Quan el vot no és obligat, l’abstenció ha de ser de gran magnitud perquè possibiliti un procés de canvi o renovació profund del sistema polític i electoral, i ha d’anar acompanyada, i ser-ne conseqüència, d’una notable mobilització social. Solament es dona tal situació en el marc de règims molt autoritaris i amb les llibertats polítiques poc desenvolupades.

 

  1. A l’estat espanyol l’abstenció, avui, és ineficaç per a cap intenció de reforma o enderroc del sistema existent: enlloc no hi ha cap moviment polític organitzat que la capitalitzi, i els partits prefereixen sempre concórrer-hi; i quan no ho fan és que no han aconseguit ni els avals ni els fons econòmics necessaris.

 

  1. En l’actual situació de múltiples crisis espanyoles, (crisi de l’estat del benestar, crisi econòmica, crisi territorial, crisi del règim monàrquic, crisi del poder judicial i corrupció dels partits polítics), ens preguntem: a qui beneficia més l’abstenció a les eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de febrer del 2021? Veiem-ho.

 

  1. Les víctimes de la crisi econòmica i de l’estat del benestar, molt sovint al seu torn abstencionistes per la sensació de desemparança personal en que es troben, l’abstenció s’interpreta del següent mode:
    1. Cert consol compensatori, malgrat la seva ineficàcia pràctica, al comprovar que el seu rebuig i abandó no és un cas aïllat.
    2. La no participació en cap mobilització estimula la recerca de sortides personals a la situació de crisi personal.
    3. Augment de la justificació cap a processos de radicalització de tota índole.
    4. No estimula l’organització ni l’enquadrament en formacions ni revolucionàries ni reformistes que presentin, de forma transparent, les seves propostes a la resta de la població.

 

  1. Les diferents classes de víctimes de la repressió, els seus companys i les organitzacions a les que pertanyen, interpreten l’abstenció del següent mode:
    1. Percentatge de població que, si bé no avala obertament els tirans repressors, és insolidària a la pràctica amb la seva lluita.
    2. Augment de la dificultat d’induir canvis profunds en el marc de drets universals, per la política del temor derivat de l’administració tirànica de la justícia.
    3. Afebliment de la seva lluita política.

 

  1. L’aliança d’oligarquies de la cort borbònica, que és el moll de l’os del règim del 1978 i la principal responsable de l’agudesa de totes les crisis, i els partits i organitzacions que amb més o menys afirmació pública la representen a la pràctica, interpreten l’abstenció del següent mode:
    1. Percentatge de població que no té cap interès en les institucions autonòmiques i per tant, pacíficament, avala les polítiques re-centralitzadores o d’intervenció de l’autonomia, com és el cas de l’aplicació abusiva de l’article 155 de la Constitució.
    2. Per comparació amb els comicis anteriors, percentatge de població que la repressió judicial desfermada des de l’any 2017 ha aconseguit desmobilitzar. Incentiu, doncs, a la continuació de les polítiques repressores.
    3. En la mesura que concorren a les eleccions formacions polítiques que manifesten ostentosament el seu desacord, aval passiu de la involució democràtica, per la repressió i negació de drets que representen tant la llei mordassa com els judicis polítics.
    4. Deslegitimació passiva de les resolucions de les Nacions Unides i de les resolucions judicials europees.

 

  1. Reflexió final sobre els Drets Humans.
    1. Per a aquells que es veuen temptats per l’abstenció en les eleccions autonòmiques del 14 de febrer del 2021 al Parlament de Catalunya, degut a la frustració generada per la incapacitat dels polítics electes sobiranistes de ser conseqüents amb els resultats de les votacions de l’any 2017, l’abstenció lliura a l’enemic la institució, dèbil per alliberar-nos, però alhora la més eficaç per impedir els objectius criminals dels “etnocidis” que governen l’estat. No solament no es reforça el dret de l’autodeterminació -que amb més o menys fortuna ha defensat fins avui el Parlament de Catalunya- sinó que, amb una victòria dels partits de l’aliança de les oligarquies, s’avala la interpretació autoritària en l’exercici de tots els drets sense distinció.
    2. Per als qui emocionalment no se senten especialment interpel·lats per l’erosió a la catalanitat que està en joc, en els comicis per al Parlament de Catalunya del 2021 també està en joc una de les poques institucions democràtiques, en la mesura que és representativa, on no té força la involució vers l’autoritarisme que actualment domina en la majoria de les institucions espanyoles.

 

  1. Lema final: L’abstenció, amb les excepcions indicades, és l’arma dels qui, sense arguments i pel cansament i frustració dels votants, volen legitimar els seus fraus democràtics a les urnes.

 

Santa Coloma de Cervelló, 11 de febrer del 2021

Antonio Gavarró Ferrer