Al 1940, 15 d’octubre, Lluís Companys, capturat i entregat pels nazis a Franco, després d’un judici militar sumaríssim sense garanties va ser condemnat a morir afusellat.

Franco, amb el seu vist-i-plau: “enterado”, donava el tret de gràcia. I Lluís Companys i Jover moria al crit “Per Catalunya!”

Aquest divendres 15 d’octubre farà 81 anys del seu assassinat. El franquisme assassinava un demòcrata i al President legítim de Catalunya.

Han passat 40 anys des de la transició, i fins avui cap govern espanyol ha restituït la seva figura, ni demanat perdó pel vil assassinat consumat pel règim franquista i la seva dictadura després del cop d’estat a la II República Espanyola.

Els franquistes espanyols sabien que Companys era partidari d’una República Federal espanyola, i millor d’esquerres. Només la seva procedència i la defensa de Catalunya varen ser prou motiu per condemnar-lo. Que no volgués la independència de Catalunya no li va servir de res.

Catalunya té el record de màrtirs, Presidents o no. Espanya afusella, esquartera, empresona qualsevol català que proposa drets i llibertats i un combat contra la injustícia.

Avui no ens afusellen, avui ens empresonen i ens obliguen a exiliar-nos. Avui com ahir, Espanya -i el seu Estat Borbònic- continua emprant la violència política, econòmica, policial i jurídica contra els catalans.

Honor i Glòria a tots els caiguts per Catalunya i visca Catalunya lliure.

Boi Fusté

13 d’octubre del 2021